El monestir d'Escornalbou

La historia del monestir d'Escornalbou

Monestir d'Escornalbou

El Castell monestir d'Escornalbou s'aixeea en un petit relleix del tunó de Santa Bàrbara (649 m) que domina tot el Camp de Tarragona i el mar Mediterrani, amb la Serra de I'Argentera con a tela de fons. La visita al monument ens parla duna época en que la burgesia benestant va rehabilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residèneies particulars. L'any 1908, eldiplomàtic Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941 ) va comprar I'antic monestir per viure-hi. Malgrat els car vis que hi va dur a terne, encara avugo s'hi poden veure restes de I'antic monestir, que va ser fundar a mitjan segle XII i que fou el centre de la baronia que aplegava els pobles de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, I'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella.

La muntanya d'Escornalbou estava situada en els límits entre les terres cristianes i les musulmanes pel que va servir de refugi a nombrosos sarraïns que fugien de la Reconquesta. La cristianització catalana es va donar per finalitzada després de la conquesta de Siurana (El Priorat) per part d'Albert de Castellvell el 1153. Nou anys més tard d'aquesta ocupació, el 8 de maig de 1162, es va organitzar una batuda en Escornalbou per expulsar de la muntanya als últims moriscos refugiats en ell.

Qué trobareu?

Escornalbou ens endinsa en una època en què la burgesia benestant va habilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i el va restaurar amb total llibertat.

La visita ens permet conèixer l'ambient d'una casa benestant de principis de segle XX, on es van reunir les principals figures de la Renaixença convidades per Toda. En les diferents estances queden mostres de les col·leccions que Tota havia reunit en els seus viatges. Vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai, i cònsol a Egipte, va aprofitar aquestes experiències per conèixer diferents cultures. Es va interessar especialment per l'antic Egipte: va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col·lecció privada d'art egipci, que va cedir a el Museu Arqueològic Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Algunes peces ens descobreixen també l'interès que la Renaixença va despertar per la història de Catalunya i en especial pel monestir de Poblet.

Enmig de la peculiar interpretació que Tota va donar a l'antic conjunt, s'entreveuen les restes d'el monestir. Fundat el 1153, el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou va ser el centre de la baronia que reunia els pobles de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella.

Tota preservar alguns elements, com l'església i el claustre, encara que el va reformar per convertir-lo en un jardí des d'on gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Curiositats

A l'entrada del conjunt d'Escornalbou, un relleu emmarca una T que simbolitza l'Arquebisbat de Tarragona i Santa Tecla patrona de la ciutat tarragonina, que va ser la primera posseïdora de el monestir. La T no por Tota com es crea habitualment. En les actuals construccions resten incrustades restes de les fortificacions romanes, com un fragment de muralla d'1 km de longitud; también hi ha una escultura que representa un cap de bou.

A l'interior del conjunt es reunió interessants col·leccions de gravats, ceràmica i Objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. Els elements més importants del conjunt són l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com l'habitatge del Sr. Eduard Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis de l' 1900. des dels arcs de l'claustre, i en especial des del punt més elevació que és l'ermita de Santa Bàrbara, on havia la primitiva fortalesa romana i sarraïna, situada al cim del conjunt, on es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Tradicionalment, els habitants Riudecanyes pujaven cada any el dia de Sant Jordi a l'antic monestir i castell de Sant Miquel d'Escornalbou. Actualment Fa una trobada al mes de junio.z

Boscos a les rodalies d'el Castell d'Escornalbou

A sota i en els voltants d'Escornalbou hi ha una gran superfície de boscos amb nombroses representacions mediterrànies d'arbres, entre els quals cal destacar el petit surera d'Escornalbou i l'element dominant, el pi.

La surera tipus Quercus suber, és la més interessant. A causa de la composició de l'sòl àcid i potser també per la cura dels monjos per a l'obtenció de suro, la població d'aquests arbres diferents dels alzinars, tot i ser discret, és singular per la seva raresa, ja que a la franja prelitoral només es troben a Albiol i Alforja.

Per tota la resta, la fauna i la flora són les típiques dels boscos mediterranis. La pineda està constituït per varietats "Pinus nigra", que aguanten l'espectacular vent del nord-oest de la zona conegut a Catalunya com Mistral. Entre els pins, altres espècies com el roure tip "Quercetum faginae" o una multitud d'arbustos amb molta harmonia paisatgística. També, puntualment s'arriba a trobar arboç també coneguda popularment com cirera de pastor.